Fanal Nocturn a Àger

Una de les majors recompenses després d’una escalada a les Parets d’Àger és sentir com la verticalitat es va rendint per de sobte regalar-nos vers el nord l’extraordinària visió dels Pirineus, aquest any desproveïts del seu mantell blanc, però sempre bells i insinuadors de nous reptes i aventures. Si a més o fem per una via preciosa com és la Fanal nocturn la recompensa esdevé doble i l’esperit en surt reforçat, amb ganes d’encarar noves línies que de nou ens sorprenguin i ens facin sentir vius. La via, encadena passatges del tot variats, que ens obliguen a escalar en diferents tècniques, adherència, diedre, fissures i algun extramplom picantó; tot això havent de completar mínimament la protecció, donat que la via es troba semi-equipada, afegint-hi un plus d’interès.

Aproximació:

Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilometres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi. Seguim la pista fins a trobar-nos a l’alçada de la via. Des del cotxe l’aproximació és evident, com a referència podem agafar un sostre característic que queda a l’esquerra de la nostra via.

L1(6a+)

La via s’inicia al peu d’un esperó característic, on hi ha gravada l’inscripcció “F.NOC”. Ataquem un primer tram vertical, compacte i tècnic, on els peus prenen tot el protagonisme. Poc a poc el mur perd verticalitat i la roca esdevé un pèl trencada. La reunió la fem sobre un còmode ressalt. 40 metres, 5 espits.

L2(IV+)

Marxem en tendència a la dreta i creuem una petita feixa (no seguir recte per la via Burundanga). Superem una panxeta amb bona presa i continuem per un muret amb roca un xic trencada fins la segona reunió. 35 metres, 2 espits.

L3(IV+)

Superem un petit extramplom amb molt bona presa i enfilem un divertit diedre, al principi tombat i que cop a poc es va redreçant lleugerament, el diedre s’ha de protegir amb material flotant, que entra a discreció. Sortim cap a la dreta a buscar la reunió. 30 metres, tirada neta.

L4(6a+)

Iniciem el llarg per una placa molt bona que ens duu al peu d’una fissura preciosa. L’escalem fent algun encastament de dits i amb el pas clau abans de la segona expansió del llarg, amb una pinça no gaire bona i pocs peus. Un cop deixem la fissura enrera continuem per terreny fàcil fins un bon desplom, que superem mercès a una presa amagada descomunal. Continuem cap a la dreta per una placa i ja per terreny fàcil fins la reunió. 35 metres, 4 espits, un clau i un pont de roca.

L5(V+)

Sortim en diagonal a la dreta per terreny fàcil dins situar-nos al peu d’un bonic diedre obert. Escalem en diedre fins atènyer una fissura horitzontal que ens permet fer un pas de bavaresa i sortir cap a l’esquerra, per una placa amb passos fins i amb ambient fins a la reunió. 25 metres, 3 espits i un clau.

L6(IV-)

Llarg de tràmit per creuar la feixa, trobarem algun ressalt i alguna expansió pel camí. La següent reunió la identifiquem gràcies a una inscripció a la paret. 40 metres.

L7(6a+)

Ens enfilem al mur amb un pas de bloc per de seguida continuar per un sistema de fissures. L’escalada d’aquest tram és especialment bonica. A la part superior el tema s’embosca una mica però la escalada continua vertical. A l’alçada d’una gran savina flanquegem a la dreta i arribem a la reunió, d’un sol espit i que podrem reforçar fàcilment. 35 metres, 5 espits i una baga a la savina gran.

L8(IV+)

Flanquegem per la vira cap a la dreta fins enfilar una fissura que ràpidament ens duu al cim del serrat. 20 metres, un espit.

Descens:

Anem cap a la dreta fins trobar un esperó característic (fites visibles). Continuem per la feixa cap a la dreta fins anar a trobar la canal de baixada que ens acaba deixant a la pista on tenim el cotxe. 45 minuts.

El que més m’ha agradat:

• Via amb passatges molt variats.
• Quart i setè llargs molt bons.
• Bona roca en general a excepció del segon llarg.